FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ple. plenitud dels temps En la teologia del Nou Testament, època de l'encarnació del Fill de Déu, en què es compliren els vaticinis de l'Antic Testament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que arma una cosa. L'armador de tot aquest aldarull ha estat el fill del metge. Persona que, pel seu compte o pel compte d'altri, equipa o nolieja naus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de joia, especialment causada per alguna cosa que és un motiu de satisfacció, d'orgull. Estic joiós del meu fill. Del que ha fet, se'n té per molt joiós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que agrupa generalment els esportistes d'edat inferior a nou anys. Esportista que pertany a la categoria benjamina. El fill més petit. És el benjamí de la família. El benjamí de la colla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fugir del tracte o companyia de la gent. Mentre els companys jugaven, ell s'entotsolava en un racó. Abstreure's, tancar-se en el propi jo. S'entotsolava en el record del fill mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar la primera llet (a un infant). La Maria va enconar el seu fill. Fer agafar (a algú) el gust, l'habitud, d'una cosa. No sé qui l'ha enconat en aquestes idees! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De naixença il·legítima, nat d'un pare i d'una mare no units en matrimoni. El fill bastard del rei. Fill d'un home casat i d'una dona soltera. Que no és de raça, d'espècie pura. Rossinyol bastard. Degenerat, adulterat. Sucre bastard. Llana bastarda. Que no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es troba inhabitat, desert, abandonat. Aquells jardins esponerosos, ara desolats i erms. Afligit profundament a causa d'una desgràcia, una pèrdua. La mare estava desolada sense aquell fill estimat. Quina mirada tan trista i desolada! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de tal poble o nació. Nadiu d'aquella ciutat. Que és el lloc de naixença d'una persona. El poble nadiu. La casa nadiua de Pau Casals. Relatiu o pertanyent a aquest lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el senyal de la creu amb un moviment de la mà (sobre algú o sobre alguna cosa). Senyar una mare el seu fill. Senyar una ferida. En començar la missa, el capellà se senya. [...]
